I ara que despert et somio
i dormint et vetllo...
I ara que plou
i miro al cel buscant el teu sopluig...
és tendra la teva mirada
com gotes d´aigua acaronant aquest meu rostre,
ara xop per la incansable pluja dels teus dits.
Voltegen la sorra
sota les espurnes blanques de la negra nit
dos ombres, vestides de blanc
,
neguitoses de desitjos.
Escolten tonades
que les ones els porten.
i sobre sa cresta viatjaran
embriagats de dolçor
a terres llunyanes
paradisos infinits.
Segueix la llum
que imponent el far et mostra
tot dibuixant al llenç del mar
el camí de la nostra vida.



No hay comentarios:
Publicar un comentario