Allà on es congela el temps
d´aquest rellotge que mai s´atura,
allà on es congela el temps
d´insaciables agulles que es mengen la vida.
Atureu-les, deixeu-me respirar,
però no ho fan, i segueixen minucioses el tic-tac
deixant l´estela oxigenada del que ja no tornarà.
1 comentario:
Aquesta lligaria perfectament amb "l'Estrambòtic Naixement de Venus ( o la fàbrica del Temps )" un dia en parlem !!! Una abraçada
Publicar un comentario