Rere les sabies petjades que deixen les ombres del temps viscut,
s´inclinen els deus,
reverències d´històries que el temps preserva.
I observen, i silenciosos escolten cada paraula
del curt camí o el llarg recorregut del viatger anònim.
Ells caminen, potser ni se n´adonen,
tan sols el va i ve de les fulles d´una remota ventisca, els farà alçar el cap i
contemplar el goig d´aquells qui centenaris,
vetllen harmoniosos, el camí de l´eternitat.
Gràcies Quim per les belles imatges que veuen els meus ulls.
No hay comentarios:
Publicar un comentario