La profunditat del pou

Foto de Josep Masó Prim

Com l'espiral vertiginós al no-res,
enfonsat a l'obscur de l'abisme
a l'infinit de les ombres perdudes.

Com aquella pedra desesperada que sembla mai tocar fons 
perdent l'eco en la caiguda
recordant que mai veurà la llum.

I les parets engoleixen els crits,
les ànimes molles absorveixen l'adeu.
Ja no sents res, tot és silenci, fosc,
restes immers en la soledat del pou perdut,

el pou etern,
el pou sense retorn.