Si tingues el valor d´una paraula,
o trobes el valor de viure el teu somriure,
o tant sols per un segon,
el valor d´aturar el temps,
et viuria eternament.
Però de tu en faig paraules
en aquest ombrívol caminar,
pausat, fosc, humit,
on l´oblit de les ànimes
corren silenci enllà.
Com aquesta trista fulla
que es despulla del seu arbre
i absorta jeu, inquieta,
anhelant aquella primavera
que mai més trobarà.
Foto d´Anna Maria J.
No hay comentarios:
Publicar un comentario