Fosc, tot fosc,
escarnit rere el dolor de la desesperació.
Dagues clavades esgarrant la foscor dela nit
sagnant llàgrimes blanques
enverinades pels desitjos perduts
d´innocents mortls ansiosos de trovar el no-res.
Ombres rere ombres,
a cada pas, rere el vent,
rere el fullatge
i al cruixir de cada tronc.
Monstres del passat
que reflecteixen la rabia
omplint el camí d´amargor.
Mort,mort.
I no sabràs on mirar,
lluny,
mort enimg del camí,
observant la foscor,
les ombres, l´amor,
la mort.
Fotografia d´Eduard Marquès.
Gràcies Eduard!
No hay comentarios:
Publicar un comentario