Les albades dels tes ulls.

Neguitós sortiré cap al nou dia
amb el fred badall del despertar
buscant els primers reflexos
que acompanyaran les albades dels teus ulls.

Perdent el nord,
jugaré a descobrir la tendresa en la teva mirada
i que m'acaroni el dolç del teu somriure.
Jugaré a perdre'm en cada gest,
que teus, jo en faré vida.

Impacient,
m'ajauré sobre el jaç de la blanqueta creixent,
m'ajauré a somiar,
i mentre enfosqueix,
i el vermell crepuscle es clava en les
meves dilatades pupil-les,
buscaré el teu nom en cada constel-lació
 i només existirà un Estel.

Dormit,
recordaré la pau de cada instant.
Recordaré el fred,
viuré l'albada.
Dins el cap, dins l'enyor.
Dins el cor i en l'horitzó,
somnis orfes d'un vermell ansiós.

Fotografia d' Eduard Marquès
Gràcies de nou Eduard!