Començar

I quan no em quedin paraules,
i quan no em quedis tu,
què en faré de tantes fulles blanques
mortes de tristor?
què en faré de tanta tinta, qui sap si...
seca en el meu cap?
Inventaré paratges mai viscuts,
et dirà la lluna que t'estimo
o et tindré davant per abraçar-te?
Tancaré els ulls,
amb la por desconeguda,
amb la por de no tenir-te,
sabré que ets tu per besar-te?

Jo que contava les hores i el temps,
aquell que sempre volem aturar,
aquest que s'escapa i no torna.
Jo que abans de conèixer-te ja
t'enyorava,
ha sigut la brisa suau de cada despertar
que t'ha portat als meus ulls?
Guardaré l'essència que gota a gota em recordarà cada reflexe somiat.
Aprendré a escoltar el vent,
càlid,
escoltaré l'onatge que m'apropa a la
teva llibertat
l'onatge per tenir-te entre els meus
braços.
Escoltaré el meu cor,
guardaré el seu bategar,
serà per tu,
fent de cada nota la teva poesia.
I quan et miri als ulls,
ja no buscaré records,
ni els voldré els records,
no els trobaré,
els vaig perdre tots amb cada llàgrima
que al mar vaig vessar.
Ja només buscaré el final,
el que no trobo,
clar i borrós, proper i llunyà,
aquell que amb tu,
seria la fi del començar.

Fotografia de Xavier Clariana Català
Model: Dàmaris Clariana.

Tu vas veure les primeres estrofes,
l'has vist crèixer i finalitzar i em disertat molt sobre la foto a posar.
Gràcies per la paciència Xavier, gràcies amic, he disfrutat molt!!