La barqueta de paper



S'obliden les promeses que encara vull somriure?
I tots els estels que contàvem,
foren tant fugaços que no es veuen cel enllà?

Fins i tot la lluna plora, i no reflexa colors en l'horitzó....
Plora llàgrimes negres que dins el rierol, aquell on jugàvem a la felicitat,
s'esmunyen cap a l'adéu incomprès.

Com la fràgil barqueta de paper
que navega a la deriva,
i emmirallant-se fons enllà,
busca respostes dins el bast oceà
i en silenci, entre bombolles,
com la ploma perd el vol,
s'enfonsa lentament
mentre s'enfosqueix la llum
qui sap d'un far llunyà.

Sents l'udol hipnòtic de les sirenes?
Sents el crit rabiòs del llop de mar lluitant contra ferotges ones?
Sents el far, les estrelles, la lluna i les promeses?
Sents la vida com se'n va?

Fotografia de Quim Hereu
www.hereu.net