No!
Sempre l'absurda incoherència de l'avui,
l'ahir perdut,
el demà sense sentit....
Aquella línea que separa,
que ens separa,
que ens retroba i ens destrossa.
La franja equidistant del teu
somriure.
No!
Com deixar de caminar,
sempre per la corda fluixa,
entre el cel i l'infern
entre el mal i el bé.
Separació, divisió o conjunció,
l'oculta pragmàtica controvèrsia.
Si!
Perplex el caminant
mort a triar
la llum o la foscor,
el cau de l'abisme,
la claredat de la calma mar.
Si!
I la societat,
puta societat que ens esclavitza,
que ens convenç de lo impossible,
que ens martiritza
i ens mata.
Si!
Em centro amb tu,
enverinat per l'antagonisme dels colors,
de la vida,
l'obliqüitat de la mentida,
la promíscua veritat
la tangent dels sentiments.
Meus els sentiments.
Sempre l'absurda incoherència de l'avui,
l'ahir perdut,
el demà sense sentit....
Aquella línea que separa,
que ens separa,
que ens retroba i ens destrossa.
La franja equidistant del teu
somriure.
No!
Com deixar de caminar,
sempre per la corda fluixa,
entre el cel i l'infern
entre el mal i el bé.
Separació, divisió o conjunció,
l'oculta pragmàtica controvèrsia.
Si!
Perplex el caminant
mort a triar
la llum o la foscor,
el cau de l'abisme,
la claredat de la calma mar.
Si!
I la societat,
puta societat que ens esclavitza,
que ens convenç de lo impossible,
que ens martiritza
i ens mata.
Si!
Em centro amb tu,
enverinat per l'antagonisme dels colors,
de la vida,
l'obliqüitat de la mentida,
la promíscua veritat
la tangent dels sentiments.
Meus els sentiments.
No hay comentarios:
Publicar un comentario