La lluna Bauma

Quan vegis la lluna Bauma,

amic meu,

recorda-li que els teus ulls seran el meus.

Dona-li la més gran besada,

tant com que per sirenes mataria.

Recorda-li com de blanc s´han convertit

les meves pupil-les negres

on veig pura, suau i serena

la seva màgica brillantor.

Recorda-li com l´enyoro,

record-li com l´estim.

Diga-li que les ones ens faran de bressol,

que ens dormirem juganers amb el seu inquiet vaivé,

que la brisa serà el nostre mantó

i els estels de fanals que es perderan en la fosca nit.

Porta´m al encís dels teus misteris,

fes-me teva,

un instant tan sols,

eternament si t´atreveixes

descobrint plegats la immensitat d´uns braços

que t´aclamen amb els seus càntics d´amor.

( Per tu amic Quim Arqués, enfilat sobre la bauma, sols, tu i la màgica lluna que estaves observant. Només et van faltar dos paraules per fer-me sentir el que estaves observant.)

Fotografia de Quim Arqués.