immerses en la desesperació
d´un mai inexistent
i embogides pel silenci,
s´emmirallen les tristes ànimes
dins l´oculta penombra de la cambra del repòs.
Arraconades pel temps,
vaguen perdudes,
solitàries,
suplicant a les ombres,
en absoluta melancolia,
l´oblit dels passos
rere les parets fosques de l´eternitat.
Enterraran memòries,
oblidaran qui són,
i entre el pausat neguit de retrobar-se
evocaran aquella cegadora llum
que els recordarà
que un dia varen existir.
No hay comentarios:
Publicar un comentario