Silenci,
hi ha tant silenci
que ni m´atreveixo a oblidar
I si oblido,
res que sigui com l´ahir.
Lluny de somnis
o d´insomnis destruïts i abatuts.
Res que s´assembli que un dia vaig sentir.
Lluny de llàgrimes,
embolcallades per parpelles
pesades i cansades
de tanta rosada dins els ulls.
Lluny,
lluny del camí polsos,
lluny del meu batzegar
en el seu caminar.
Lluny de tot,
lluny del res cap al no-res.
Hi ha tant silenci,
i ho diu tot,
o senzillament res.
Xiuxiuege perplex
buit de sentiments.
I ho diu tot,
o potser no,
no el sento.
I aquest silenci,
silenci,
silenci.
Fotografia i veu de Silvia Plaja
No hay comentarios:
Publicar un comentario